Hem vist fins al moment asímptotes horitzontals i asímptotes verticals.
També existeixen asímptotes obliqües. Així, doncs, les asímptotes poden
classificar-se en:
- Asímptota vertical, és a dir, una recta del tipus , a la qual s'aproxima la funció quan tendeix al valor . Ja hem estudiat, per exemple, les asímptotes verticals de la
tangent, l'asímptota vertical de les funcions logarítmiques i, també, les
d'alguna funció racional. Aquestes últimes tenen asímptotes verticals en
les arrels del denominador que no són, al mateix temps, arrels del
numerador.
- Asímptota horitzontal, és a dir, una recta del tipus , a la qual s'aproxima la funció quan tendeix a + o a . Les funcions exponencials tenen una asímptota horitzontal en
. També totes les funcions racionals el grau del numerador de les
quals és igual al grau denominador tenen una asímptota
horitzontal.
- Asímptota obliqua, és a dir, una recta del tipus , a la qual s'aproxima la funció quan tendeix a o a . Totes les funcions racionals el grau del numerador de les
quals supera en una unitat el grau del denominador tenen una asímptota
obliqua. Per a calcular els coeficients i de l'asímptota, han de calcular-se els següents límits de la
funció :
Per exemple, la funció:
té una asímptota obliqua, ja que:
i, per tant,
Per tant, l'asímptota obliqua de és , com pot observar-se en aquest gràfic: