La integral definida d'una funció, f(x) , entre dos punts, a   i   b , és l'àrea (tenint en compte el signe, és a dir, si la funció és negativa, l'àrea serà negativa) que es tanca entre la funció, aquests dos punts i l'eix X, i s'expressa així: a b f (x)dx .

Per a calcular aquesta integral es pot aproximar aquesta àrea per dos valors, un de superior i l'altre inferior. Podem dividir l'interval  [a,b]   en  n   valors equidistants,  x 1 =a, x 2 ... x n =b , i calcular en cada petit interval,  [ xi,   x i+1 ] , el màxim i el mínim de la funció, que denominarem  M i   i  m i , llavors podrem assegurar que la integral definida entre  a   i   b   és un valor entre entre aquestes dues sumes, la primera denominada suma inferior, i la segona suma superior:

i=1 n-1 m i ( x i+1 -xi) a b f (x)dx i=1 n-1 M i ( x i+1 -xi)

Gràficament és molt senzill de comprovar: en el cas més senzill,  n=2 , la suma inferior resulta de multiplicar el mínim de la funció en tot l'interval per la diferència b-a , el resultat de la qual és l'àrea d'aquest rectangle, que sens dubte és inferior (podria ser igual) al valor de la integral definida. Quan n=3   l'interval  [a,b]   es divideix en dos intervals més petits, i la suma inferior corresponent és igual a la suma d'aquests dos rectangles. Si augmentem el valor de  n   ( n = 4 ,   n = 5 ,   n = 10   i   n = 50 ), observem que el valor de la suma inferior és sempre menor que el valor de la integral definida, però pot intuir-se que cada vegada són més properes.

En canvi, en el cas més senzill,  n=2 , la suma superior resulta de multiplicar el màxim de la funció en tot l'interval per b-a . El seu resultat és l'àrea d'aquest rectangle, que sens dubte és superior (podria ser igual) al valor de la integral definida. Quan  n=3   l'interval [a,b]   es divideix en dos intervals més petits, i la suma superior corresponent és igual a la suma d'aquests dos rectangles. Si augmentem el valor de n   ( n = 4 ,   n = 5 ,   n = 10   i   n = 50 ), observem que el valor de la suma superior és sempre major que el valor de la integral definida, però pot intuir-se que cada vegada són més propers.

Pots comprovar aquesta desigualtat en l'applet, activant les caselles de la suma superior i suma inferior, i modificant els parŕmetres a i b de la funció f.

Després de mostrar que les desigualtats anteriors són correctes, si el límit quan  n   tendeix a    d'aquestes dues sumes coincideix, llavors resulta evident que:

lim n i=1 n-1 m i ( x i+1 - x i )= a b f (x)dx= lim n i=1 n-1 M i ( x i+1 - x i )