En substituir la variable del polinomi per un nombre s'obté una expressió
numèrica, el resultat de la qual és el valor numèric del
polinomi en aquest punt. Per exemple, donat el polinomi , el valor del polinomi quan , és . Aleshores, es diu que el valor del polinomi en el punt és , i s’escriu
.
El teorema del residu és un resultat interessant que
relaciona el valor numèric d'un polinomi amb la divisió de polinomis.
Afirma que en dividir un polinomi qualsevol entre , essent un nombre qualsevol, el residu d'aquesta divisió és precisament ) . Així, en el cas de l'exemple anterior, es pot assegurar que el residu de la divisió de entre és .
D'altra banda, resulta que un polinomi és divisible per un altre polinomi quan
la divisió és exacta, és a dir, quan el residu de la divisió és .
Pel teorema del residu, es pot assegurar que un polinomi és divisible per , si . El valor compleix aquesta condició s'anomena arrel del
polinomi . Així, doncs, una arrel d'un polinomi és un valor numèric que compleix que .
El teorema del residu permet afirmar que aquestes dues afirmacions són
equivalents:
- és una arrel del polinomi .
- és divisible entre .
Per exemple, el polinomi
té una arrel
, ja que
. Així, doncs, pot assegurar-se que aquest polinomi és divisible
entre
. De la mateixa manera, aquest polinomi té una altra arrel
, ja que
. Així, doncs, pot assegurar-se que aquest polinomi també és divisible
entre
, és a dir, entre
. Atès que
és divisible entre
, la divisió ha de tenir residu 0. En fer la divisió, s’obté:
de manera que, en passar el denominador a l’altre membre, esdevé: .
Es parla d’arrel doble quan una arrel apareix exactament dues vegades en la llista d’arrels d’un polinomi. Per exemple,
té una arrel doble, que és . Així, si un polinomi té una arrel doble , significa que el polinomi és divisible per .
El material que s’enllaça a continuació mostra exemples concrets del que s’ha descrit en aquesta secció:
