Només les matrius quadrades poden tenir inversa. A més, la matriu ha de tenir un determinant diferent de 0 . Per a trobar la inversa d'una matriu s'ha de definir, primer, el concepte d'adjunt d'un element de la matriu: l'adjunt de l'element a i j de la matriu A s'indica amb A i j i es defineix de la següent manera:

A i j = −1 i + j α i j si α i j és el menor complementari de a i j

Es pot observar que si i + j és un nombre parell, A i j = α i j ; en canvi, si i + j és un nombre imparell, A i j = −α i j . És a dir, el signe que ha de posar-se al davant del menor complementari per a obtenir l'element corresponent adjunt es regeix per la següent matriu de signes:

     ( + - + - + - + - + + )

Per exemple, l'adjunt de l'element a 34 ha de ser A 34 = −1 3 + 4 α 34 = α 34 .

La matriu formada per tots els adjunts dels elements de la matriu A es denomina matriu d'adjunts de A , i s'indica amb A ' .

Una vegada trobada la matriu d'adjunts, és molt senzill de trobar la matriu inversa:

A 1 = 1 det ( A ) ( A ' ) T

Dit d'altra manera, la matriu inversa de A és la matriu d'adjunts, transposada i dividida entre el valor del determinant de A . El determinant de A ha de ser diferent de 0 ; en cas contrari, la fórmula no pot aplicar-se.

Per exemple, si la matriu A és A = ( 1 2 3 2 1 2 1 3 1 ) , calculem la seva inversa:

Sabem que 1 2 3 2 1 2 1 3 1 = 14

Calculem la matriu d'adjunts i la seva transposada:

A ' = ( 7 0 7 11 2 5 1 4 3 )   ( A ' ) T = ( 7 11 1 0 2 4 7 5 3 )

Per tant, la inversa de A és:

A 1 = 1 14 ( 7 11 1 0 2 4 7 5 3 )

cosa que pot comprovar-se fàcilment:

A · A 1 = ( 1 2 3 2 1 2 1 3 1 ) · 1 14 ( 7 11 1 0 2 4 7 5 3 ) = 1 14 ( 14 0 0 0 14 0 0 0 14 ) = I n

De la mateixa manera pot comprovar-se fàcilment que A −1 · A = I 3 .

El material que s’enllaça a continuació mostra exemples concrets del que s’ha descrit en aquesta secció: