Una funció és una relació entre dos conjunts numèrics
(habitualment, subconjunts de ), que associa un únic nombre del segon conjunt a cada element i, per tant, nombre del
primer conjunt. El primer conjunt es denomina domini de la
funció, i el segon, imatge o recorregut de
la funció. Per a reconèixer una funció, acostuma a designar-se per una o algunes lletres de l’alfabet. Per exemple, si la funció entre dos conjunts numèrics associa l'element 3 del domini de
l'element de la imatge de , pot expressar-se així:
És útil conèixer certes eines que ajuden a treballar amb funcions:
Una taula d'una funció
és una taula amb dues columnes; la primera compta valors del domini de
la funció, i la segona els valors corresponents de la seva imatge. Per
exemple, aquesta és una taula d'una funció , de manera que , ,
, i .
Dom F |
Im F |
2 |
1 |
4 |
6 |
6 |
3 |
8 |
1 |
41 |
5 |
L'expressió d'una
funció és una expressió algebraica amb una variable que permet trobar la
imatge de qualsevol element del domini de la funció. Per a aconseguir-ho s'ha
de substituir la variable de l'expressió pel valor del domini. Per exemple,
si la funció fa correspondre a un nombre el seu quadrat, l'expressió
d'aquesta funció ha de ser:

La gràfica d’una funció és el conjunt de tots els punts del pla cartesià les coordenades del qual coincideixen amb els valors d’aquesta funció, de manera que la coordenada representa els valors del domini i la coordenada els valors de la imatge corresponent. Per a
dibuixar la gràfica d'una funció, s'han de dibuixar tots els punts de la
funció. Per exemple, aquesta és la gràfica de la funció , el domini de la qual és l'interval.
- Operacions bàsiques entre funcions
Les operacions bàsiques entre funcions són la suma, la resta, la multiplicació,
la divisió i la potenciació de funcions. Existeix també la composició de funcions:
si és una funció, i és una altra funció, la funció composició de amb , és defineix així: . Per exemple, si , i , llavors, . Es tracta, doncs, d'aplicar la funció al resultat de la funció .